ESCUT HERÀLDIC

Aquest escut, distintiu del nostre municipi, proposat per l'heraldista Sr. Armand de Fluvià i Escorça, i amb el dictamen favorable de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, va ser aprovat pel nostre Ajuntament al mes de juliol de 1998. 
Informe sobre l 'escut heràldic de l 'Ajuntament del poble d'Ulldemolins 
Referències heràldico-sigil·logràfiques del poble d'Ulldemolins:
Almenys des del segle XVI, el poble usa com a senyal propi i característic una mola de molí carregada d'un ull en lloc de la nadilla (Arxiu Municipal d'Ulldemolins; Llibre de Valies; Orgue de la parròquia i Capella de Sant Isidre). 
Almenys entre 1820 i 1931 l'Ajuntament empra segells rectangulars, circulars, ovalats, o circulars amb el mateix senyal de la mola amb l'ull o sense l'ull (Arxiu històric de la ciutat de Barcelona: Col·lecció de Sobres amb Segells Municipals de Catalunya; Col·lecció Sigil·logràfíca Catalana; Archivo Histórico Nacional de Madrid, Sección Sigilografía; Francesc Carreras i Candi: Geografia General de Catalunya). 
El 1968, Manuel Bassa i Armengol, al seu llibre "Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya", ideà un escut d'atzur amb una mola de molí d'argent acompanyada de les paraules ULL DE al cap, i MOLINS a la punta en lletres de sable.

Referències històriques a tenir en compte:

Des de la conquesta el poble va pertànyer per infeudació als Castellvell que, el 1166, juntament amb el rei Alfons 1, li atorgaren carta de població. 
Posteriorment s'integrà en la baronia d'Entença i després dins del comtat de Prades.

Segons això, l'escut d'armes del poble d'Ulldemolins hauria d'ésser organitzat i blasonat de la manera següent:

ARMES

Escut caironat: d'or, una mola de molí de sinople carregada d'un ull de sable; el cap també de sable. Per timbre una corona mural del poble.

ARMAND DE FLUVIÀ I ESCORÇA 
Conseller Heràldic 
Diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària 
Assessor de l'Arxiu Nacional de Catalunya 
President de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia