Esteu aquí
ART I CULTURA
 Església de Sant Jaume Església d'estil renaixentista de finals del segle XVI. Tot el conjunt és regularitzat i harmònic, responent a un sistema d'organització típicament renaixentista. El perfil exterior és cúbic i compacte. La nau es divideix en dos pisos. Del pis superior, ocupat per les tribunes, arrenquen les llunetes i la volta major. Tots els arcs són de mig punt excepte els arcs formers que són apuntats i l'arc de sosteniment del cor. |
 Orgue de l'església de Sant Jaume Cal destacar del seu interior l'orgue. Tercer en importància a Catalunya per la seva antiguitat. La seva construcció data del 1637. Les portes, que estan en període de restauració estaven pintades a l'exterior amb les imatges de Sant Pere i Sant Jaume; a l'interior, amb una Anunciació. Són excepcionals pel fet d'haver estat pintades per una dona: Angèlica Andreva a principis del segle XVII, filla d'un pintor genovès que s'havia establert a Tarragona: Joan Jaume Justiniano. |
 Santuari de la Mare de Déu del Loreto L'actual edifici es construeix a finals del segle XVIII. És possible que en el mateix lloc ja existís anteriorment algun tipus de construcció en honor a la Verge. El santuari, d'una sola nau té 20 metres de llargada i 8 d'amplada i la seva construcció es pot dir que té una estructura clàssica La façana principal, que era totalment llisa es va decorar amb uns espectaculars esgrafiats l'any 1985. Una porxada de tres arcs que donen accés a la porta d'entrada, un ull de bou petit sota el campanet, dues finestres laterals i una rossassa formen la totalitat del conjunt ornamental. Del presbiteri cal destacar tres petxines arquitectòniques, la balconada del cambril de la Verge, la qual es troba sobre un pedestal de pedra col·locat l'any 1979. L'any 1991 s'emprèn la tasca de decorar-lo i s'opta per unes pintures d'estil bizantí i representen episodis de la història de la Salvació. Se n'encarrega del treball: Juan Etxenique i Celis, ortodox xilè, que el realitza intermitentment durant uns cinc anys. El procediment pictòric fou el tremp a l'ou o la caseïna sobre el mur o sobre fusta antihumitat, segons els indrets. L'any 2003 s'han realitzat les obres d'arranjament de la teulada i reconstrucció del campanar segons era abans de ser destruït durant la guerra civil. |
 La imatge de la Verge de Loreto La llegenda explica que la imatge avui venerada la va deixar un pelegrí a l'antiga font de la vila. L'antiga imatge de Maria, durant la guerra dels cristians al 1839, fou amagada en una cova de la Garriga del Cabecerol, on encara avui hi ha una làpida que ho recorda, i es salvà de la destrucció. No hi hagué tanta sort en la revolta de 1936, que desaparegué amb el bellíssim retaule barroc que l'estotjava. Ben aviat una nova imatge, idèntica a l'antiga, presidia el Santuari d'Ulldemolins. |
 Ermita de Sant Bartomeu Ermita d'estil romànic que data del s. XII, situada en l'espectacular congost de Fraguerau, pas que forma el riu Montsant entre la serra de la Llena i la de Montsant. Té el seu origen a la cova del abat Fra Guerau on aquest va construir una petita capella dedicada a Sant Bartomeu. |
 Ermita de Sant Antoni i Santa Barbara Inicialment, al s.XV, era dedicada a Santa Bàrbara. L'arquitectura evoca la Crècia bizantina per la seva sencillesa. L'edifici, de linies sencilles, consta de arcs apuntats, atri frontal, campanar de espedanya i porta adovellada, precedida d'un petit porxo . Una curiositat es la campana, feta d'una bomba aprofitada. |
 Ermita de Santa Magdalena És coneguda com "la Catedral del Montsant" donades les seves grans dimensions tenint en compte el tamany habitual de les ermites. L'ermita està feta a semblança de la parròquia del poble; amb dos temples pertanyen al primer renaixament. Destaquen la cova que es troba al seu interior i la cripta amb unes pintures de Josep Juncosa que daten de 1662, on es troba una imatge del Crist jacent que segons diu la tradició va portar al coll el mateix fra Llorenç Julià. La festa de Santa Magdalena té lloc el dia 22 de Juliol. |