HISTÒRIA

Hi ha indicis que el lloc es trobava ja habitat durant la prehistòria, encara que l'origen de l'actual vila data de l'època islàmica, quan era població fortificada sota el domini del valí de Siurana, encarregat de la defensa d'aquest lloc.

Després de la Reconquesta, li és atorgada la Carta de Població pel rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, el 31 de gener de 1166.

Passà més tard a formar part del Comtat de Prades i, com tots els altres dominis comtals, compartí les seves vicissituds històriques.

La Cartoixa d'Escaladei exercí també domini i propietat sobre finques i ermites del terme.

Cal destacar, com a aspecte històric interessant, la presència d'ermitans a les muntanyes del Montsant, massís que deu el nom a l'existència de nombroses ermites que s'aixequen al seu voltant. El més conegut de tots fou probablement Fra Guerau, prior d'Escaladei, retirat a l'ermita de Sant Bartomeu d'Ulldemolins, per fer penitència. Al llarg dels segles, el seu record s'ha mitificat donant lloc a nombroses llegendes. Pel seu nom és conegut, també, un dels indrets més excepcionals de tot el Montsant.

Existeix una amplia bibliografia per aprofundir en els diferents aspectes de la història d'Ulldemolins. La majoria d'aquest títols els trobareu a la Biblioteca Municipal.

Bibliografia:
LLADONOSA, Josep (1981): Ulldemolins. Història, costums i tradició. Fundació Roger de Belfort. Santes Creus.
TOLDRÀ PARÉS, Montserrat (1990): Ulldemolins en el s. XIX. Aj. d'Ulldemolins i C.C. del Priorat. Quaderns d'Ulldemolins
TOLDRÀ PARÉS, Montserrat (1994): Mig segle d'història d'un poble. Ajuntament d'Ulldemolins. Quaderns d'Ulldemolins.
TOLDRÀ PARÉS, Montserrat : Ulldemolins i la producció de carbó vegetal . Ajuntament d'Ulldemolins
La vila dels molins. Els molins fariners d'Ulldemolins. Carrutxa. Ajuntament d'Ulldemolins
AA.VV. L'Església de Sant Jaume d'Ulldemolins. Ajuntament d'Ulldemolins. Quaderns d'Ulldemolins. Falset
RAVENTÓS I GIRALT, Josep (1985): El santuari del Loreto d'Ulldemolins i el seu vot de poble de 1685. Ajuntament d'Ulldemolins. Palma de Mallorca
(1979) Goigs a Llaor de la Mare de Déu del Loreto, que es venera al seu santuari d'Ulldemolins. Palma de Mallorca
PALOMAR, S. i FONTS, M. (1993): Santa Maria de Montsant. Religiositat popular i conflicte territorial. Carrutxa. Quaderns d'Ulldemolins.
PALOMAR, Salvador: Puix en alt lloc sou posada. Generalitat de Catalunya
GORT, Ezequiel: Història de Falset.
FULLOLA I PERICOT, Josep Mª (1990): La prehistòria del Montsant. Dep. d'Ensenyament.Generallitat de Catalunya.
Occitans i càtars al Montsant. Carrutxa.
SABATÉ ALENTORN, Jaume: Víctimes d'una guerra al Priorat. Ed. Rafael Dalmau
SABATÉ ALENTORN, Jaume: Bandolers, llops i vents al Priorat(1936-1939). Ed. Rafael Dalmau
IGLÉSIES, Josep: El guerriller Carrasclet. Ed. Rafael Dalmau
FERNANDEZ PELLICER, Enric: Un guerriller liberal al Priorat. Ed. Rafael Dalmau.
FORT, Eufemià: Margarida de Prades. Ed. Rafael Dalmau
CATALÀ I ROCA, Pere: Llegendes castells catalans.
CATALÀ I ROCA, Pere: Llegendes cavalleresques de Catalunya.
BALANYÀ I ABADIA, Pere: L'Islam a Catalunya (segles VII-XII).
ADROER, Anna M. i CATALÀ I ROCA, Pere: Càtars i catarisme a Catalunya.
BALANYÀ I ABADIA, Pere: Llegendes de moros i cristians.
IGLÉSIES, Josep (1975): Les minves dels cultius i de la població a la comarca del Priorat. Fundació Vives Casajuana.
PERPINYÀ, Romà (1985): La crisi del Priorat. Centre de Lectura. Reus
(1985): El Priorat: anàlisi d'una crisi productiva. Caixa d'Estalvis de Catalunya. Barcelona
(1981):El Priorat: anàlisi econòmica i possibilitats de desenvolupament. Dep. de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Barcelona
LLADONOSA, Josep: Ulldemolins. Història, costums i tradició. Fundació Roger de Belfort. 1981. 
Santes Creus
La vila dels molins.Els molins fariners d'Ulldemolins. Carrutxa. Ajuntament d'Ulldemolins.
PERE ANGLÉS, R.; AMIGÓ ANGLÉS, R.: Onomàstica del Terme Municipal d'Ulldemolins. 1997. Institut Cartogràfic de Catalunya.